PRÒLEG

A qui vull enganyar? S.D. em va explicar la història quan ens vam conèixer i em va apassionar. Aquest mecanoscrit està extret del seu diari utilitzant el nom real de gairebé totes les persones que hi surten menys el d’ell. Per una raó molt senzilla, què l’escriptor original, S.D., preferia mantenir-se en l’anonimat.

Basat en una història real, “Illa David diari de bord", narra les peripècies dels habitants d’una petita illa volcànica prop de la costa de Malaisia. Vaig enviar-li l’esborrany un cop acabat i he de confessar que no li va agradar; deia que m’havia passat un pèl i preferia que canviés els noms de les persones. En realitat, la seva apreciació no em va plaure però m’ho vaig prendre pel costat positiu: HO VAIG TORNAR A ESCRIURE TOT. Fins i tot aquesta introducció.

AL CUL DEL MON

El meu germà Paulí, la Mar Marimon, en Pitu Galofré i jo, fèiem sempre junts les vacances d’Agost. A cada any li tocava a un decidir on anar però aquell estiu teníem un desig comú: volíem anar "al cul del món".
I ho vàrem aconseguir...
S.D.

DIARI DE MAR


Diari de Mar

No sap el que es perd per fer-se l’home. De vegades l’engegaria a pastar fang.


Diari de Mar

Estic a Koala Lumpur. Som jo, en Pitu, en Pauli i el meu pinyolet. S’estan portant molt bé. Em pensava que els tindria a sobre tota la estona però s’estan comportant com uns cavallers. Però en Pitu no, està roncant com un porc. Hem caminat tot el dia i estic molt cansada. La ciutat està plena de gratacels que es barregen amb les barraques, no m’agrada gens. Els malais son molt lletjos, com una barreja de hindús i xinesos.



Diari de Mar

En Pauli està malalt i té molta febre, potser tingui la malària perquè no es va vacunar.Estic molt preocupada però hi ha una negra de color que ens ajuda a cuidar-lo.Té un nen petit molt mono que es diu Raül, ja ens hem fet amiguets. Estem en una petita illeta. El viatge ha sigut molt emocionant, em vingut en helicòpter i jo anava al costat del pilot, m’ha dit que agafés el comandament un moment mentres ell encenia un cigarret.Ha sigut xaxi.



Diari de Mar

En Pauli encara no s’ha recuperat del tot i ens quedarem el que faci falta. Aquí s’està molt bé i en Pauli es porta molt bé de pacient, però el meu pinyolet encara no li ha canviat els llençols; s’asemblen molt, és tant mono...
Hem llogat un cotxe descapotable i conduia jo, ha sigut molt guai.



Diari de Mar

Mai havia fet l’amor amb un Rei.
Es diu David i també és molt guapu. El sopar amb les espelmes va ser molt romàntic i el vi estava molt bo, vaig veure massa, estava completament borratxa. No crec que estigui enamorat, només va ser sexe però quan em diuen cosetes a cau d’orella em posso molt calenta. Gairebé em poso a plorar quan m’ha dit “litel bitx” en anglès, igual que ho feia el meu pinyolet quan ens vam conèixer, que em deia ets el meu “bitxitu”. La culpa es d’ell per deixar-se engatusar per aquella mala zorra. Espero que en David no ho comenti a ningú si no és que em vol fer reina.




   Diari de Mar

   Diari meu estimat fa temps que no t’escric, tenim molta feina, em sembla que avui es diumenge, però aquí no hi ha diumenges ni dissabtes ni res. Mai havia fet l’amor volant en helicòpter. El capità es un sortit, jo creia que s’estava posant nerviós perquè no trobava l’encenedor a cap butxaca i no podia deixar els comandament i quan li he dit si volia foc, ell m’ha agafat i m’ha segut sobre d’ell i a començat a grapejar-me i a mossegar-me el coll i les orelles, m’ha posat supercalenta. Quan m’ha arrencat les calces i les ha tirat el mar m’he ficat el seu pollot dintre i casi em desmaio del plaer.





Diari de Mar

Mai havia fet l’amor amb dos homes a l’hora. En David m’ha començat a menjar la orella i el Capità s’ha posat a llepar-me abaix, ho fa molt bé. En David me l’ha posada a la boca i me la he menjat tota, després el Capità ha començat a xingar-me i després s’han canviat els llocs. M’estava tornant boja de plaer quan el Capità s’ha buidat sense avisar i gairebé m’ofego. Després en David s’ha corregut sobre meu i ha esquitxat al Capità, crec que ho ha fet expresament perquè s’han posat a barallar-se com dos nens tontos i han marxat deixant-me sola com una bleda. Al principi ha estat bé, però no deixaré que es pensin que soc una de les seves putes.




Diari de Mar

Mai havia fet l’amor amb un japonès, toca molt bé el piano, però és un pervertit. Això que semblava molt tímid ahir quan em deia a la nit que desayunara amb ell. La culpa és del meu  pinyolet que li estava  ensenyant castellà, podia haver-li ensenyat alguna altra paraula més.
Sort que la te petitoneta perquè em va sodomitzar, però no em va fer gens de mal perquè em va llepar molta estona. Quan em fiquen la llengua dintre la orella perdo els sentits. Avui li faré una mamadeta, no vull que m’ho torni igual. Si sempre vol fer-ho de la mateixa manera pasu.
Ja m’han portat la tela per les cortines.




Diari de Mar

Mai havia fet l’amor amb en Pitu, ara ja sé perquè, és un masclista fastigós. Sempre l’estic ajudant quan es queda sense cervessa o quan te massa clients i després ell em deixa penjada. Te un morro que se’l trepitja; encara no sé si ho fa expressament o no se’n  adona. No penso tornar a fer-li res mes, prefereixo que siguem amics, com amb el meu pinyolet. Quan es cansarà de la Ramala? Jo també soc molt guapa. Potser quan torni de Barcelona la deixi.





Diari de Mar

Mai havia fet l’amor amb un home tant musculós, Em feia llàstima veure un home tant gran plorant com un nen, però s’ha recuperat deseguida i m’ha agafat tota la estona amb els braços, sense tocar-me amb les mans. Ell no volia que jo el toqués tampoc, peró la tenia molt dura i grosa. Gairebé no em deixava moure, no sé com em tenia atrapada amb els braços i mossegant-me el coll sense deixar-lo i quan m´ha penetrat ha sigut brutal, mai havia xingat amb algú tan enèrgic, encara estic suant. Quan li he dit que es corregués fora no se si m’ha entés però ha pasat totalment de mi, espero no quedar-me prenyada. M’ha deixat un xupeton al coll, m’hauré de possar un mocador per dissimular.





Diari de Mar

Avui he xingat amb en David al seu vaixell, completament nusos a coberta. Diu que ja n’està fart de que els indígenes li rondinin pel tresor. Te raó, ell ha fet molt per aquesta illa. També diu que ja no hi ha problemes amb el governador, crec que dues persones que toquen tan bé el piano han de ser amics a la força. De totes maneres, no li he comentat que havia quedat per dinar amb ell, després, en Daijiro m’ha xingat com a ell li agrada, però no m’importa, ja estic acostumada, espero que entre ells no parlin d’aquestes coses. O potser seria millor i pasar de tot ja perquè no he pogut evitar al capità. Almenys així no m’hauria d’estar amagant. Sabia que feia dies que volia estar amb mi i quan s’ha presentat al restaurant, segur que sabia que no hi hauria ningú; li he fet una mamadeta per treureme’l de sobre. Ara em sento bruta. Tots son molt macos, n’hauria d’escollir un de sol, però m’hauria de decidir per algú i ja tots saben que si em toquen les orelles soc seva. 
Trobo a faltar al meu pinyolet, sempre està amb la Ramela. Només em volen per fer de canguro, però últimament no ens veiem si no es al resto. No sé que li passa, està molt raru, es deu ensumar alguna cosa o algú ha parlat.
 Avui no vull veure a ningú més, tancaré les finestres i les llums perquè sembli que no hi soc.




Diari de Mar

Mai m’havien deixat plantada d’aquesta manera. El meu Torito musculós avui tampoc ha vingut i li tenia la finestra oberta. M’encanta quan el sento tocar els tambors al bosc després d’haver “volat” amb mi. Es   deu haver enfadat perquè sabia que l’altre dia jo hi era i no vaig respondre.
No hauria de beure sola.




Diari de Mar

   Mai m’havien violat. No ha sigut exactament una violació però en Pauli avui s’ha passat molt, no m’ha agradat, normalment es més carinyós. Ell sap que m’agrada en Pau i s’aprofita perquè son iguals; però no ho son. M’ha lligat els canyells i els turmells a un tamburet i ha fet amb mi el que ha volgut. Jo em pensava que era un joc, però suposso que sap que no vull seguir fent-ho amb ell i m’ho ha fet pagar. Potser ha volgut demostrar-me que era ell i no el meu pinyolet qui em feia l’amor; jo no puc evitar-ho, segur que ell s’en adona. Me l’ha feta tragar fins el fons, gairebé m’ofega i després m’ha xingat com una bèstia. És un cabrón, però no li tindré en conte, tots els tios son iguals. Al final m’he corregut, però encara em fa mal el cul i m’ha refregat el semen per la cara i sap que no m’agrada perquè trobo que és una tonteria. Espero que respecti la seva promesa; m’ha jurat que no li diria res al Pau. Si ho fes, em moriria de vergonya.




Diari de Mar

Mai havia fet l’amor amb una dona, ha sigut molt estrany, em sembla que també té molts problemes.
Mai m’havia enamorat tant d’algú. Ho sento pinyolet. Es diu Kylie i està dormint al meu costat, però ha de marxar demà passat, m’ha dit que també m’estima i tornarà quan pugui.

 Aquí no foto res, no suporto no estar amb la família en aquests moments.


A MI 16




ILLA DAVID







Illa "X"?

No fa gaire, al Febrer de 2010, després de tants anys, Illa David va desaparèixer també. Ja estava molt malmesa i naturalment no hi vivia ningú des de feia un parell d'anys o més. únicament s'havia "utilitzat" per fer alguna d'aquestes partides de Paint-Ball o quelcom semblant. Realment cada cop estava pitjor i no és d'extranyar que finalment desaparegués, el que sí que és realment increíble és que Illa Q es conservi gairebé igual que sempre (després de l'última urbanització total) amb totes les cases intactes excepte el far, el Castell i la gàbia de girafes que està una mica malmesa i només hi resta una girafa. Però el més sorprenent de tot és que Illa Q estigui així a uns dos! kilòmetres del seu lloc original. Bestial. Igualment, si m'ho demanessin podria tornar a ubicar el far i fins i tot reconstruir matuserament el Castell. Sense cap problema, perquè pocs mesos després de la desaparició de iIla David, li va sortir una bessona; era, és girebé igual a la desapareguda però molt més fràgil encara i només va durar habitada una setmana. Les cases eren simples cabanes de fusta molt , molt fràgils, moltíssim. Només un parell d'edificacions més resistents van durar uns dos mesos més. Així i tot, la illa encara existeix i conserva la similitud amb Illa David per les mesures d'ampla i llarg i curiosament també pel traçat dels carrers i el riu que igualment també travessa tota la illa de manera que inevitablement recorda Illa David més des de l'aire que arran de terra. Aquesta altra(nova illa) no té nom encara pero sospito i m'gradaria que els indígenes de la zona i ex habitants de Illa David tinguessin en consideració a l'hora de cercar un nom a la més important de les illes de Ami16 fins ara. Temps al temps; aquestes coses surten soles. Encara que des de el govern es vulgui anomenar illa "x" o número tal, per mi el que val és com l'anomena la gent de l'entorn. Intentaré anar informant.

In Memóriam


En memòria de Salví Duran, Arquitecte de Illa David.
Salví Duran 1969 Hostalric - 2003 Illa David.

En memòria de David Engelung Custero, rei de Illa David.
David Engelung Custero 1955 N.Y. - 2002 Illa David.

Dedicat a David Engelung Custero, King of David Island, que el mar se l’endugué.
A la Mary, la ex que el mar se l’endugué.
Al capità Enri Burns.
A la Alice Caroline, que el mar se l’endugué.
Al meu germà Pauli, el millor i a la Kylie.
A la Mar Marimon, la millor del món.
A en Pitu, el meu amic i a Margareta Rouge, Fefa.
A la Ramala, la gran.
A Raül, Rajà punyah tiap-tiap pulau.
Al Comandant Daijiroh Katoh for President.
A en Tor, Rajà punyah tiap-tiap pulau.
A en Torin, Rajà punyah tiap-tiap pulau i a la Maria Cecília.
A “el malo” i a en Cuco.
També a Javier Pedro, Maroussia, Lisa i Feli Relibin.