PRÒLEG

A qui vull enganyar? S.D. em va explicar la història quan ens vam conèixer i em va apassionar. Aquest mecanoscrit està extret del seu diari utilitzant el nom real de gairebé totes les persones que hi surten menys el d’ell. Per una raó molt senzilla, què l’escriptor original, S.D., preferia mantenir-se en l’anonimat.

Basat en una història real, “Illa David diari de bord", narra les peripècies dels habitants d’una petita illa volcànica prop de la costa de Malaisia. Vaig enviar-li l’esborrany un cop acabat i he de confessar que no li va agradar; deia que m’havia passat un pèl i preferia que canviés els noms de les persones. En realitat, la seva apreciació no em va plaure però m’ho vaig prendre pel costat positiu: HO VAIG TORNAR A ESCRIURE TOT. Fins i tot aquesta introducció.

AL CUL DEL MON

El meu germà Paulí, la Mar Marimon, en Pitu Galofré i jo, fèiem sempre junts les vacances d’Agost. A cada any li tocava a un decidir on anar però aquell estiu teníem un desig comú: volíem anar "al cul del món".
I ho vàrem aconseguir...
S.D.

SEGONA PART

—Com van?
—Set a vuit.
—Set a vuit? Que no acaben de començar?
—No. L’han avançat perquè el partit dels alevins s’ha suspès.
—I què és? La primera part o la segona?
—La segona. Hem començat ara mateix. Feia temps que no venies oi?
—Sí. Sí que hi ha gent avui no? No son dels nostres oi?
—No. Son els alevins d’ells que s’han quedat. Diuen que no els havien avisat. QUATRE ETS UN GUARRO!
—Colló quin malparit. Van forts aquests eh?
—La primera part igual. I no xiula re. ÀRBIT PÒSA'T LES ULLERES!
—No veig al teu nano...
—Està dutxant-se ja. El quatre aquest li ha donat un cop de stick a la cella i l’àrbit no l’ha deixat seguir perquè perdia massa sang.
—Ha marcat algun gol?
—Tres. I el teu dos. És un espectacle veure’l com patina; sembla que voli. I l’altre, el porter, ha entrat ara. Estan jugant bé però ens estan afusellant. TAPA TAPA! VIGILA EL SET! AQUESTA SÍ QUE LA PITES CABRÓ.
—Si estudiessin tant bé com juguen a l’hoquei serien unes llumeneres.

—Bé.
—Bé.
—Si guanyem avui ens col·loquem segons per davant del Cerdanyola i el Lloret. PÀSALA. PÀSALA
—El set aquest també és un porc!
—QUATRE ETS UN GUARRO!
—Ui.
—BAIXEU! BAIXEU!
—Això és falta no?
—I no xiula re. ÀRBIT AIXÒ ÉS TARGETA! PÒSA'T LES ULLERES!
—CUIDadu!
—NO! NO EL SEGUEIXIS. ESPERA QUE VINGUI! AGUANTA’L! BÉ!
—Què ha pitat?
—Alta. Si no ens espavilem ens en fotran un cabàs.
—SET ETS UN PATATA!
—Això acabarà malament avui.
—I no tenim l’entrenador?
—Al partit del Martinenc un sonat li va trencar el nas; no t’ho han explicat?
—No m’expliquen mai res aquest parell, sempre van a la seva.

—Bé.
—Bé.
—Bé.
—Bé.
—SÒL!
—PÀSALA!
—Vaig a veure com està el meu nano. És estrany que tardi tant.
—DISPARA!
—Han marcat?
—Hòstia. Quin mal!


—No s’aixeca no. Crec que algú hauria d’avisar una ambulància.
—Millor que se’l enduguin en cotxe no?
—No es mou oi? No deuen voler moure’l, està ple de sang. Ha sigut el teu nano el que ha xutat no?






A MI 16




ILLA DAVID







Illa "X"?

No fa gaire, al Febrer de 2010, després de tants anys, Illa David va desaparèixer també. Ja estava molt malmesa i naturalment no hi vivia ningú des de feia un parell d'anys o més. únicament s'havia "utilitzat" per fer alguna d'aquestes partides de Paint-Ball o quelcom semblant. Realment cada cop estava pitjor i no és d'extranyar que finalment desaparegués, el que sí que és realment increíble és que Illa Q es conservi gairebé igual que sempre (després de l'última urbanització total) amb totes les cases intactes excepte el far, el Castell i la gàbia de girafes que està una mica malmesa i només hi resta una girafa. Però el més sorprenent de tot és que Illa Q estigui així a uns dos! kilòmetres del seu lloc original. Bestial. Igualment, si m'ho demanessin podria tornar a ubicar el far i fins i tot reconstruir matuserament el Castell. Sense cap problema, perquè pocs mesos després de la desaparició de iIla David, li va sortir una bessona; era, és girebé igual a la desapareguda però molt més fràgil encara i només va durar habitada una setmana. Les cases eren simples cabanes de fusta molt , molt fràgils, moltíssim. Només un parell d'edificacions més resistents van durar uns dos mesos més. Així i tot, la illa encara existeix i conserva la similitud amb Illa David per les mesures d'ampla i llarg i curiosament també pel traçat dels carrers i el riu que igualment també travessa tota la illa de manera que inevitablement recorda Illa David més des de l'aire que arran de terra. Aquesta altra(nova illa) no té nom encara pero sospito i m'gradaria que els indígenes de la zona i ex habitants de Illa David tinguessin en consideració a l'hora de cercar un nom a la més important de les illes de Ami16 fins ara. Temps al temps; aquestes coses surten soles. Encara que des de el govern es vulgui anomenar illa "x" o número tal, per mi el que val és com l'anomena la gent de l'entorn. Intentaré anar informant.

In Memóriam


En memòria de Salví Duran, Arquitecte de Illa David.
Salví Duran 1969 Hostalric - 2003 Illa David.

En memòria de David Engelung Custero, rei de Illa David.
David Engelung Custero 1955 N.Y. - 2002 Illa David.

Dedicat a David Engelung Custero, King of David Island, que el mar se l’endugué.
A la Mary, la ex que el mar se l’endugué.
Al capità Enri Burns.
A la Alice Caroline, que el mar se l’endugué.
Al meu germà Pauli, el millor i a la Kylie.
A la Mar Marimon, la millor del món.
A en Pitu, el meu amic i a Margareta Rouge, Fefa.
A la Ramala, la gran.
A Raül, Rajà punyah tiap-tiap pulau.
Al Comandant Daijiroh Katoh for President.
A en Tor, Rajà punyah tiap-tiap pulau.
A en Torin, Rajà punyah tiap-tiap pulau i a la Maria Cecília.
A “el malo” i a en Cuco.
També a Javier Pedro, Maroussia, Lisa i Feli Relibin.