S’està tant bé aquí estirat sense fer res.
No tinc ganes de moure’m.
És una platja de sorra fina i blanca.
Hi ha palmeres i palmeres.
El cel és completament blau.
Fa un sol espaterrant, és un dia preciós.
L’aigua és cristal·lina i molt, molt neta i càlida.
Cada cop que ve una ona em mulla els peus.
L’aigua m’invita a mullar-me.
L’aigua té la mateixa temperatura que el meu cos.
Cada ona acomoda una mica més els talons a la sorra.
Hi ha ones que arriben fins al cul i fins a l’esquena.
És molt agradable sentir com aquesta aigua clara
es confon amb el cos i la blanca sorra.
Em quedaré així tot el temps que pugui.
La platja està plena de petxinetes.
El sol es reflecteix en la platja i en el mar.
Cada ona és com un suau balanceig per al cos.
Podria estar segles així,
amb aquesta tranquil·litat
i aquesta pau tan agradables.
El millor és quan l’aigua mulla tot el clatell,
És molt relaxant.
L’aigua que mulla el coll té vida pròpia,
que es barreja amb la del cos.
El cos és com una esponja.
L’aigua que ve neteja i purifica el cos.
Quan una ona porta l’aigua,
es filtra cap dins,
per tot el cos.
L’aigua passa entre els dits dels peus.
L’aigua passa entre els dits de les mans.
Tots els porus del cos respiren aigua.
Les ungles deuen d’estar molt netes,
I segur que els cabells també.
Comença a arrugar-se la pell dels dits de les mans.
Sembla com si la pell sobrés.
El cos cada cop està més tou,
la carn més blanca i més transparent.
Les onades s’enduen els cabells.
Els cabells se’n van amb les onades.
Ja no hi ha cabell.
Les onades s’enduen les ungles dels dits,
de les mans i dels peus.
Cada cop hi ha menys carn.
Pareix una esponja blanca.
Ja no hi ha dents.
L’aigua cristal·lina passa pel forat dels ulls.
Gairebé no tinc peus.
De les mans sols en queden ossets.
Les orelles han desaparegut.
Es veu l’articulació dels canells.
I l’os dels genolls.
Es poden contar les costelles.
Les vèrtebres són blanques i netes.
Cauen les ròtules.
La clavícula es desmunta.
La mandíbula es cau.
El crani se separa del coll.
De lluny es distingeixen les restes d’un esquelet.
Poc a poc, l’aigua s'emporta tot el que quedava.
El crani rodola cap el mar.
A sota l’aigua hi ha peixos de colors i algues marines.
El crani es passeja pel fons marí.
Glub glub, glub glub, glub glub.
Fins que troba un corall blanc.
És un nou esquelet.
I es munta.
Poc a poc va surant cap a la superfície.
Cap a la llum del sol.
Flota.
I les ones em tornen a la platja.
On estava
