PRÒLEG

A qui vull enganyar? S.D. em va explicar la història quan ens vam conèixer i em va apassionar. Aquest mecanoscrit està extret del seu diari utilitzant el nom real de gairebé totes les persones que hi surten menys el d’ell. Per una raó molt senzilla, què l’escriptor original, S.D., preferia mantenir-se en l’anonimat.

Basat en una història real, “Illa David diari de bord", narra les peripècies dels habitants d’una petita illa volcànica prop de la costa de Malaisia. Vaig enviar-li l’esborrany un cop acabat i he de confessar que no li va agradar; deia que m’havia passat un pèl i preferia que canviés els noms de les persones. En realitat, la seva apreciació no em va plaure però m’ho vaig prendre pel costat positiu: HO VAIG TORNAR A ESCRIURE TOT. Fins i tot aquesta introducció.

AL CUL DEL MON

El meu germà Paulí, la Mar Marimon, en Pitu Galofré i jo, fèiem sempre junts les vacances d’Agost. A cada any li tocava a un decidir on anar però aquell estiu teníem un desig comú: volíem anar "al cul del món".
I ho vàrem aconseguir...
S.D.

3 D'Agost DIARI DE BORD Malàisia



    Primer dia de vacances a Malàisia. Ja hi som! Mar, Pitu, Paulí i jo, els millors. Ens em patejat tota Kuala-Lumpur, ens em llevat a les set del matí, em esmorzat a l’hotel(Mahmat Hotel) i hem anat directament a veure les torres Petrones. Em caminat tot el dia, fa molta calor i crec que ja hem vist tot el que s’ha de veure. Havíem previst tres o quatre dies aquí però segurament marxarem demà a la tarda.
Ha sigut increíble, en Pitu s’havia deixat la rinyonera al taxi i el taxista ha tornat on érem i li ha tornat.
    Em sembla que la Mar s’està fent la difícil però abans d’una setmana "me la tiru". Ara deu estar dormint, la planyo; compartir habitació amb el Pitu roncant és una putada.
    El Paulí s’està posant crema, ha anat tot el dia sense samarreta i te tota l’esquena vermella. Ara vol que li posi jo.



5 D'Agost DIARI DE BORD



    Estem en una illa que es diu illa David, està ple de cotxes i la gent no en té ni idea de conduir. El Paulí està desinflant-se de cagarrines i té molta febre però hi ha una mulata que és infermera i l’està cuidant. Suposo que encara ens quedarem alguns dies. La infermera es diu Ramala i està com un llum però està molt bona. Sempre he pensat que saber ballar salsa és molt important.

7 D'Agost DIARI DE BORD


    En Paulí encara no s’ha recuperat del tot i ens quedarem el que faci falta. Aquí no hi ha massa a fer, estem al cul del món. Avui he fet surf per primera vegada a la meva vida i m’he aguantat dret durant mig segon, just el temps per fer la foto. M’ha agradat molt, ojalà tinguem temps de provar-ho un altre dia, feia temps que no gaudia tant des de que vaig deixar l’hoquei. Suposo que al haver patinat tota la vida em serà bastant fàcil aprendre ràpid. Trobo a faltar l’hoquei, però no vull tornar a competir amb l’equip; ni tant sols m’atreveixo a posar-me els patins.

    La Mar s’ha emprenyat però ja se li passarà.     La Ramala te unes tetes impressionants.

15 D'Agost DIARI DE BORD

      Illa David es un lloc collonut. Hi ha un anglès que es diu David Engelung i tothom li diu Rajà, que vol dir rei en malai. M’ha donat feina d’arquitecte, vol que construeixi dos restaurants, un pel Pitu i un altre per la Mar i unes casetes i més coses.

    En Paulí ja està bé. Em vaig tirar a la Ramala però és molt rara, no sé que passarà. Jo creia que no la tornaria a veure mai més i em sembla que l'he cagat.

14 de Març DIARI DE BORD

    Fa temps que no escric, tenim molta feina, em sembla que avui es diumenge però aquí no hi ha diumenges ni dissabtes ni res.
    Cada vegada hi ha més cases a la illa.
    Tinc un Subaru de color groc. Em sembla que encara em quedaré més temps, encara que el rei no em doni més feina. S’està de putamare. Ja començo a aguantar-me amb la taula de surf.

   La Ramala em va fotre una mamada que gairebé em deixa sec :-)

28 D'Agost DIARI DE BORD

    La Ramala s’ha quedat dormida, gairebé vomita dintre el cotxe sort que ha obert la porta i sort que he frenat. Crec que beu perquè es pensa que així m’agrada més però a ella no li agrada la cervesa. Està totalment borratxa. M’he fet una palla amb les seves natges i m’he corregut fregant el capullu amb el forat del cul. Ara ja no cal que dormi, d’aquí una estona hauré d’anar a les obres del pont. Ja han començat a dragar i no m’han fet cas. En una turmenta forta els pilars de l’escullera 13 se’n van a la merda, segur. Hauria d’aprendre bé el malai.
    En Raül ja s’ha despertat.


100 D'Octubre DIARI DE BORD



    Un fill de puta malparit i cabró m’han punxat les rodes del Subaru. Son uns merdes i uns fills de puta i uns cabrons. Com m’enterri de qui ha sigut li trenco la cara.
    La feina va bé, però els hi costa molt currar a aquesta gent. No puc dormir, he tornat a tenir el mateix malson.
    La Ramala s’ha emprenyat, és molt gelosa, ja no sé que pensar.

20 Desembre DIARI DE BORD

     Ja trobo a faltar l’illa, fa tres hores que volem i encara en falten un munt. D’aquí a poc veuré als papàs. Preferiria haver-me quedat a Illa David, perquè últimament no tinc malsons però ho faig per en Paulí. I té raó, ja fa molt de temps que no passem per casa.(agafar cassettes)(Agafar Tintins i Asterix per en Raül).

    Així ens separem una mica amb la Ramala, no sé que li pasa, no hi ha qui l’entengui, quasi mai vol follar. La veritat es que jo sempre estic ocupat i ella també i gairebé no ens veiem sense el nen.

    Lufthansa no m’agrada.

    Ara posen un peli.

4 Gener DIARI DE BORD

    Aquí no foto res, no suporto estar al poble amb tota la família. Trobo a faltar a la Mar. És estrany, a la illa gairebé no ens veiem si no es al resto, però sé que és allà i sé que està prop per si la necessito.

    La Ramala no sé que li passa. és més rara que jo que sé, si no estigués tant bona passaria d’ella. Vaig a buscar al Paulí a veure si encara li queda una mica de la maria de cap d’any.

9 Gener DIARI DE BORD

    Als viatges llargs s’ha d’estar a l’aeroport abans de les dues hores reglamentàries si no vols tenir problemes de nervis. De cop i volta tothom s’aixeca i miren les pantalletes. Em sembla que al meu vol li passa alguna cosa —S’estima una hora més tard la sortida —Filosofia nanu. Però ara no puc deixar de mirar les pantalletes, com si això impedís que es retardi més encara.
    Pot ser que les pantalletes s’equivoquin? Pot ser que l’avió s’avanci al retràs indicat? De fet ara he d’estar pendent de les pantalletes.
    D’on han sortit tots aquests nens? Ja hi cabran a l’avió? Al meu avió? A no, van a Mallorca. I tots aquests jubilats? També hi cabran? Potser son els avis. I els pares? Com pot faltar tota una generació a Mallorca?
    —“Señor tal i tal acuda urgentemente, repito, Señor tal acuda urgentemente, coño!”
    Si t’has d’estar una bona estona a l’aeroport i no veus ties bones ja pots dir que tens mala sort.
    Perquè tot és més car a l’aeroport? Es per això que retarden els vols? perquè la gent compri més? O els culpables son aquests senyors que sempre arriben tard a tot arreu i sempre els han de cridar pels altaveus de tots els aeroports del món? Com pot ser que algú es digui senyor Lee? O senyor Mono? O pitjor encara senyor Caravaca? Aquesta gent no hauria d’arribar mai tard per no veure que algú es riu del seu nom sense saber que la persona que es diu així està justament davant mirant les pantalletes. Si algú es diu Senyor Don Augusto Alejandro Villaverde Del Castillo, segur que ha estudiat una carrera important que li permet haver d’agafar l’avió cada dos per tres i poder arribar sempre tard amagant-se al Roca perquè el demanin en varies llengües pels altaveus.

11 De Febrer DIARI DE BORD

    Estic dissenyant l’obra de la meva vida, mai havia tingut un encàrrec tant important. Estem reconstruint tota l’illa, estic fins al capdamunt de feina. Escric perquè estic saturat. Les teulades noves encara no han arribat, les obres van endavant però...

    Estem protegint tota l’illa amb blocs de formigó. Sobretot per l’Est. Anem més ràpid del que m’havia imaginat. Sospito que en David es deuria quedar a la illa per salvar el tresor però no se si ho va aconseguir perquè ell sempre es fa l’onguis quan se li pregunta pel tresor. Crec que l’empresa del pare del governador també està col·laborant, si no no s’explica d’on surten els calers per tots aquests carguers.
   
    Hauria de parlar amb la Ramala, a veure que fem.

10 de Març DIARI DE BORD

     Ahir la Ramala es va passar la nit ballant com una boja, semblava com posseïda. Jo estava ballant amb la Mar però tant sols ens tocàvem amb els braços perquè la Mar deia que pels nadius es signe de respecte o de mala educació però va venir la Ramala i li va fotre un morreig a la Mar davant de tothom, se la va endur als lavabos i després va seguir ballant, però la Mar va marxar, Em sap greu per ella, la pobre Mar diu que va relliscar, porta un ull morat. suposso que es deuria posar nerviosa. En plan de broma li vaig preguntar a la Ramala que perquè si ella podia fotre-li un morreig a la Mar jo no podia. —Porque te mato —va dir-me sense fer broma. I després em va follar, va ser com si m’estigués violant. Amb la seva mà, va agafar la meva tranca i se la va ficar dins del cony humit i calent. Va pujar sobre meu i movent-se va convertir el meu membre en la torre Eiffel. Flaca, flaca, flaca, flaca, En pocs segons tenia la polla apunt de rebentar però ella no em va deixar anar. Flaca, flaca, flaca, flaca, espera un poquito mi amol deia. Flaca, flaca, flaca, flaca, un poquito más mi amol, un poquito más. Flaca, flaca, mi amol, mi amol, fins que la vaig fer escorrer. Va estar bé, però em va costar molt, molt, molt, mai havia patit tant follant. Ella hauria d’entendre que és mulata i que jo soc blanc i em posa com una moto.


5 de Maig DIARI DE BORD


    No m’havia pasat mai, no se m´ha aixecat i no he pogut ni ficarla dintre i la Ramala s’ha emprenyat com una mona però no és culpa meva, no sé que em pasa però com ho expliqui a algú em moro de vergonya. El pitjor és que en Pitu m’ha dit que ahir van fer una Jam de puta mare i van tocar “I’m a Sex machine” d'en James Brown durant quasi mitja hora i ell anava dient amb el micro GEROPPAA.

    Diuen que s’apropa una turmenta. Estic preocupat per la intenció que té el rei d’excavar búnkers sota les carreteres i  ja ha possat a en Paulí a fer càlculs perquè és molt complicat i molt perillós però vol tirar-ho endavant sigui com sigui. El rei ja sembla un rei de debò amb el bigoti i la perilla a lo "mosquetero". I en Paulí ja torna a semblar-se a mi, s’ha tallat els cabells exactament com jo, igual que quan erem petits, tots dos sempre igualets. Almenys ara ja no ens fem pasar l’un per l’altre, no tendria sentit.

26 de Maig DIARI DE BORD

    Avui he tornat a perdre a "l’ajedrés" amb el Rei. No sap perdre.
  
    La Mar...
    He d’escriure per intentar solucionar aquest embolic.

    La Mar...

8 de Juny DIARI DE BORD

    Sembla que la Mar deu ser lesbiana. Avui he anat a fer surf amb en Torin i hi havia la Mar fotent-se un morreig amb una noia. S’ha quedat una mica tallada quan m’ha vist. O potser he sigut jo el que s’ha quedat tallat, perquè fins que no han marxat, no em sortia res sobre la planxa. En Torin es pixava de riure. En sap un collò el tio.
    A mi em sembla bé que estigui amb una altra noia, reconec que no puc dir res perquè jo estic amb la Ramala però si la Mar follés amb algun tio segur que m’ho diria, encara que no m‘agradaria...

    He estat parlant amb la Ramala i crec que l’he convençuda, crec que vindrà. Sort que em vaig enrrotllar amb ella perquè si m’ho hagués fet amb la Mar potser encara cardaria menys
    Si ve, intentaré que ens quedem aquí i que em faci un dels seus “regalitos de plaser” , no tinc ganes d’anar al Pitu i trobar-me a la Mar. Oh Oh timbre



5 de Juliol DIARI DE BORD

    Avui he guanyat la partida d'ajedrez al Rey. Que es foti; volia que el foso fes deu metres de fondària, està sonat, és impossible; s'inundaria tot.

    He estat parlant amb la Iaia una bona estona, és una bona dona però a vegades sembla que li falti un bull. No m'extranya que els paletes li tinguin por, em sap greu però li hauré de dir que no s'acosti al castell durant el dia però no se com fer-ho perquè tonta no és. En realitat si s'arreglés una mica estaria bastant bé. Només em faltaria liar-me amb una boja de debó, ja en tinc prou amb les xorrades de la Ramala. Com pot estar gelosa de la Mar si ella ni tant sols és aquí, no sé si estic millor o pitjor sense ella, si almenys sabessim alguna cosa.
    En Pitu va anar a Johor a veure les curses del campionat de motos i va poder parlar amb la Mar per uns segons, però se li va tallar la conferència. Els telèfons de Malàisia son una puta meeeeeeeerda!

30 d'Octubre DIARI DE BORD

    Hem sentit com queia un satèl·lit molt prop de l’illa, sembla que deu ser de telecomunicacions, està totalment destrossat. Em recuperat uns trossos i el més gran sols fa 50 centímetres, és una passada.
    En Pitu diu que no pot encarregar-se per més temps dels dos restaurants i ha tancat el de la Mar fins que ella torni. La cuinera diu que aprofitarà per tornar a la seva illa fins que l’avisi la Mar i les cambreres treballaran amb en Pitu per torns; millor, així no hi haurà embolics.


?/? DIARI DE BORD

    Al costat de platja secreta construirem un hotel de luxe. Li posaran de nom Hotel Marramala. Crec que no ha de ser ella qui s’ha d’encarregar del nou hotel, ella no te res a veure amb l’hotel; en realitat ni li fa gràcia però lo que diu el Rei va a missa; és un nom una mica xorra.
    Podria fer-lo tot de vidre(fer-lo tot de vidre).
    Avui tampoc he pogut parlar amb la Mar, no agafen mai el telèfon. Diumenge ho tornaré a provar.

    Ahir va venir per sorpresa la Ramala i vam follar una altre vegada. Feia temps que no ho fèiem. Hem construït un hospital i ella se’n encarrega de gairebé tot. En Raül és un pillo, crec que es pensa que sóc el seu pare. Demà anirem a muntar a cavall tots tres, en realitat a mi no m’agrada muntar a cavall. No em puc treure a la Mar del cap, m’inventaré una excusa per no anar-hi.

11 de Febrer DIARI DE BORD

    El comandant Daijiro està com un llum, ha comprat una estàtua d’un hipopòtam per al Jardí de l’Ajuntament i les obres no estan acabades, no està malament, però no sé que hi pinta un hipopòtam a l’ajuntament.

    No tinc temps ni per pixar tranquil, prefereixo venir a dormir a l’estudi que estar-me amb la Ramala. No s’adona que a part de l’hospital tinc més feina. Les obres tenen el seu propi ritme, no puc dir-li al ciment que s’assequi més ràpid. A mi no m’interessen les vides dels turistes amb insolacions o cagarrines.
    Hem construït un far per l’illa i ha quedat fatal, és molt lleig; però m’és igual, ningú m’ha fet cap comentari xungu, m’és igual, encara no funciona.
    El túnel de la costa s’ha inundat, no es pot seguir cavant...
    No tinc ganes d’escriure ni d’assajar ni re Me’n vaig a la granja a fumar porros.

20 de Març DIARI DE BORD

    L’illa està plena de polis. El Capità Enri ha posat la bandera de Illa David davant de la comissaria. Em sembla que no és canadenc. No sé perquè ho ha fet, espero que no passi re. Ara és el capità de policia. Crec que ho fa bé, té mala llet i és bon tipus i toca molt bé l’harmònica. ahir vam fer una jam al restaurant del Pitu i em va sortir tot del revés.
    S’ha enfonsat el tercer túnel, s’hauran de reforçar les parets del museu.
    Hem rebut una postal de la Mar.

1 de Juny DIARI DE BORD

Avui no hi deu haver ningú al bar, hi ha hagut un petit terratrèmol i està tothom recollint merda dintre casa. Ens hem trobat l’hipopòtam del governador de cap per avall. El far a tornat a caure i ara es runa; s’haurà de tornar a alçar (fer-lo +ample +baix fer-lo enganxat a la entrada del túnel del volcà).
Dues costelles trencat m’has.
Vaca.
Ni respirar no l’aire no puc.
Alè.
Feta un cromo la cara tinc i el nas:
Arri.
Tort tinc el nas i riure no puc.
Ale.
Ni riure no puc, si ric tot em fa mal,
vaca,
la vida em va fatal.
Però ara ja estic millor.
Visca l’amor.
FI DEL DIARI DE S.D.

DIARI DE BORD

.....

DIARI DE BORD

  .....

DIARI DE BORD

.....

DIARI DE BORD

.....

A MI 16




ILLA DAVID





Illa "X"?

No fa gaire, al Febrer de 2010, després de tants anys, Illa David va desaparèixer també. Ja estava molt malmesa i naturalment no hi vivia ningú des de feia un parell d'anys o més. únicament s'havia "utilitzat" per fer alguna d'aquestes partides de Paint-Ball o quelcom semblant. Realment cada cop estava pitjor i no és d'extranyar que finalment desaparegués, el que sí que és realment increíble és que Illa Q es conservi gairebé igual que sempre (després de l'última urbanització total) amb totes les cases intactes excepte el far, el Castell i la gàbia de girafes que està una mica malmesa i només hi resta una girafa. Però el més sorprenent de tot és que Illa Q estigui així a uns dos! kilòmetres del seu lloc original. Bestial. Igualment, si m'ho demanessin podria tornar a ubicar el far i fins i tot reconstruir matuserament el Castell. Sense cap problema, perquè pocs mesos després de la desaparició de iIla David, li va sortir una bessona; era, és girebé igual a la desapareguda però molt més fràgil encara i només va durar habitada una setmana. Les cases eren simples cabanes de fusta molt , molt fràgils, moltíssim. Només un parell d'edificacions més resistents van durar uns dos mesos més. Així i tot, la illa encara existeix i conserva la similitud amb Illa David per les mesures d'ampla i llarg i curiosament també pel traçat dels carrers i el riu que igualment també travessa tota la illa de manera que inevitablement recorda Illa David més des de l'aire que arran de terra. Aquesta altra(nova illa) no té nom encara pero sospito i m'gradaria que els indígenes de la zona i ex habitants de Illa David tinguessin en consideració a l'hora de cercar un nom a la més important de les illes de Ami16 fins ara. Temps al temps; aquestes coses surten soles. Encara que des de el govern es vulgui anomenar illa "x" o número tal, per mi el que val és com l'anomena la gent de l'entorn. Intentaré anar informant.

In Memóriam


En memòria de Salví Duran, Arquitecte de Illa David.
Salví Duran 1969 Hostalric - 2003 Illa David.

En memòria de David Engelung Custero, rei de Illa David.
David Engelung Custero 1955 N.Y. - 2002 Illa David.

Dedicat a David Engelung Custero, King of David Island, que el mar se l’endugué.
A la Mary, la ex que el mar se l’endugué.
Al capità Enri Burns.
A la Alice Caroline, que el mar se l’endugué.
Al meu germà Pauli, el millor i a la Kylie.
A la Mar Marimon, la millor del món.
A en Pitu, el meu amic i a Margareta Rouge, Fefa.
A la Ramala, la gran.
A Raül, Rajà punyah tiap-tiap pulau.
Al Comandant Daijiroh Katoh for President.
A en Tor, Rajà punyah tiap-tiap pulau.
A en Torin, Rajà punyah tiap-tiap pulau i a la Maria Cecília.
A “el malo” i a en Cuco.
També a Javier Pedro, Maroussia, Lisa i Feli Relibin.