9 Gener DIARI DE BORD
Als viatges llargs s’ha d’estar a l’aeroport abans de les dues hores reglamentàries si no vols tenir problemes de nervis. De cop i volta tothom s’aixeca i miren les pantalletes. Em sembla que al meu vol li passa alguna cosa —S’estima una hora més tard la sortida —Filosofia nanu. Però ara no puc deixar de mirar les pantalletes, com si això impedís que es retardi més encara.
Pot ser que les pantalletes s’equivoquin? Pot ser que l’avió s’avanci al retràs indicat? De fet ara he d’estar pendent de les pantalletes.
D’on han sortit tots aquests nens? Ja hi cabran a l’avió? Al meu avió? A no, van a Mallorca. I tots aquests jubilats? També hi cabran? Potser son els avis. I els pares? Com pot faltar tota una generació a Mallorca?
—“Señor tal i tal acuda urgentemente, repito, Señor tal acuda urgentemente, coño!”
Si t’has d’estar una bona estona a l’aeroport i no veus ties bones ja pots dir que tens mala sort.
Perquè tot és més car a l’aeroport? Es per això que retarden els vols? perquè la gent compri més? O els culpables son aquests senyors que sempre arriben tard a tot arreu i sempre els han de cridar pels altaveus de tots els aeroports del món? Com pot ser que algú es digui senyor Lee? O senyor Mono? O pitjor encara senyor Caravaca? Aquesta gent no hauria d’arribar mai tard per no veure que algú es riu del seu nom sense saber que la persona que es diu així està justament davant mirant les pantalletes. Si algú es diu Senyor Don Augusto Alejandro Villaverde Del Castillo, segur que ha estudiat una carrera important que li permet haver d’agafar l’avió cada dos per tres i poder arribar sempre tard amagant-se al Roca perquè el demanin en varies llengües pels altaveus.
Illa "X"?
No fa gaire, al Febrer de 2010, després de tants anys, Illa David va desaparèixer també. Ja estava molt malmesa i naturalment no hi vivia ningú des de feia un parell d'anys o més. únicament s'havia "utilitzat" per fer alguna d'aquestes partides de Paint-Ball o quelcom semblant. Realment cada cop estava pitjor i no és d'extranyar que finalment desaparegués, el que sí que és realment increíble és que Illa Q es conservi gairebé igual que sempre (després de l'última urbanització total) amb totes les cases intactes excepte el far, el Castell i la gàbia de girafes que està una mica malmesa i només hi resta una girafa. Però el més sorprenent de tot és que Illa Q estigui així a uns dos! kilòmetres del seu lloc original. Bestial. Igualment, si m'ho demanessin podria tornar a ubicar el far i fins i tot reconstruir matuserament el Castell. Sense cap problema, perquè pocs mesos després de la desaparició de iIla David, li va sortir una bessona; era, és girebé igual a la desapareguda però molt més fràgil encara i només va durar habitada una setmana. Les cases eren simples cabanes de fusta molt , molt fràgils, moltíssim. Només un parell d'edificacions més resistents van durar uns dos mesos més. Així i tot, la illa encara existeix i conserva la similitud amb Illa David per les mesures d'ampla i llarg i curiosament també pel traçat dels carrers i el riu que igualment també travessa tota la illa de manera que inevitablement recorda Illa David més des de l'aire que arran de terra. Aquesta altra(nova illa) no té nom encara pero sospito i m'gradaria que els indígenes de la zona i ex habitants de Illa David tinguessin en consideració a l'hora de cercar un nom a la més important de les illes de Ami16 fins ara. Temps al temps; aquestes coses surten soles. Encara que des de el govern es vulgui anomenar illa "x" o número tal, per mi el que val és com l'anomena la gent de l'entorn. Intentaré anar informant.
In Memóriam
En memòria de Salví Duran, Arquitecte de Illa David.
Salví Duran 1969 Hostalric - 2003 Illa David.
En memòria de David Engelung Custero, rei de Illa David.
David Engelung Custero 1955 N.Y. - 2002 Illa David.
Dedicat a David Engelung Custero, King of David Island, que el mar se l’endugué.
A la Mary, la ex que el mar se l’endugué.
Al capità Enri Burns.
A la Alice Caroline, que el mar se l’endugué.
Al meu germà Pauli, el millor i a la Kylie.
A la Mar Marimon, la millor del món.
A en Pitu, el meu amic i a Margareta Rouge, Fefa.
A la Ramala, la gran.
A Raül, Rajà punyah tiap-tiap pulau.
Al Comandant Daijiroh Katoh for President.
A en Tor, Rajà punyah tiap-tiap pulau.
A en Torin, Rajà punyah tiap-tiap pulau i a la Maria Cecília.
A “el malo” i a en Cuco.
També a Javier Pedro, Maroussia, Lisa i Feli Relibin.
